Acabant la setmana de la millor manera

Com sempre, un cap de setmana genial. Amb una companyia immillorable. Aquest hivern pinta molt i molt bé.
Avui: una miqueta d'esport, dinar de tapes, uns cafès, passejades per la platja... I el dia encara no ha acabat! Potser va essent hora que comenci a prepar-me l'examen de dijous...

Un diumenge molt especial

La pluja ens ha acompanyat al llarg de tot el cap de setmana, cosa que no ha impedit que gaudíssim d'uns dies fantàstics. La visita del meu germà, que ha vengut de Barcelona, ha estat una sorpresa ben agradable. I si a això hi ajuntam un sopar a Santa Gertrudis, una nit de festa amb els amics i la primera carrera que faig des de fa més de 12 anys, sens dubte, el balanç és més que positiu. 

Tinc les cames destrossades, però per dins encara em corre l'adrenalina. No sé si podré dormir. Estic més que satisfeta amb el resultat. Fa dos mesos no m'ho hauria ni pogut imaginar. El millor de tot? Acabar, trobar-se amb els amics i anar a celebrar que hem aconseguit els nostres objectius amb unes canyes ben fresquetes. Què més es pot demanar?

Avui de tarda hem fet una passejada per algunes platges de l'illa aquesta tarda, d'on han sortit aquestes fotos que us deixo per aquí.

Per casa

Dissabte de descans, per fi. Anar a la botiga, comprar els diaris, fer el vermut, dinar, migdiada sense hora per aixecar-se... Necessitava un dia com avui. Amb la pluja encara abelleix més quedar-se a casa contemplant el paisatge de tardor a través dels vidres. Ara que de veritat ha arribat el bon temps, que no s'aturi. Vull fred. Més. Molt.

 



 

 

Retorn

Després de molts mesos sense passar per aquí torno de nou. Mirant la darrera entrada me n'adono de com, en poc temps, han passat moltes coses. Com diu una amiga, ens trobem a la vida amb èpoques de canvis, com la que suposo que estic vivint ara mateix. Tot i així, no crec que els canvis hagin de produir-se en tots els àmbits. Segueix agradant-me agafar el cotxe, anar a voltar, fer fotos i enamorar-me cada dia més de l'illa on visc. Avui he pogut comprovar que segueix encantant-me perdre'm per camins desconeguts, escoltant la ràdio a tot volum i cantant com una boja. 

Ja som a octubre, el mes de les primeres pluges de tardor, que netegen l'atmosfera i ens alliberen d'un estiu calorós i pesat. Tots els colors semblen nous, càlids i propers. La llum que innunda aquests dies és especial. I aprofitant l'arribada de la nova estació, torno a ser per aquí, amb les piles carregades per iniciar un nou viatge.

Santa Gertrudis aquesta tarda

On the road

Després d'aquest primer viatge per carretera puc dir, amb molta seguretat, una cosa: és un avorriment. I a banda de ser un avorriment (perquè jo m'imaginava una gran aventura, sabeu?), a l'hora d'anar a dormir no feia més que veure senyals, cotxes i sortides d'autopista. Repetiré? Sí, pot ser. Però d'aquí moooolts de dies (i setmanes i mesos). En fi, a banda d'això, aquests dies de desconnexió han estat prou bé. Bona companyia, bon menjar i petits plaers de la vida. Ja trobo a faltar algunes persones.

Això sí, he tornat de Barcelona amb una sinutitis maxil·lar de regal, conseqüència del virus mal curat de fa dues setmanes. Que consti que jo vaig fer el tractament que em va dir el metge! Estic amb un dolor a la cara i un mal de queixals que no em deixen viure. Però tenia ganes de publicar aquesta entrada, que feia dies que tenia aquest bloc una mica abandonat. Així que us deixo amb les fotos "on the road". Si veieu alguna cosa extranya és per això, perquè estan fetes totes des de la carretera, a través dels vidres del cotxe. Si ja us ho dic, que això ha estat molt avorrit...

Festa al camp

Ja feia setmanes que tenia un esdeveniment marcat a l'agenda, d'aquells molt importants. Avui s'obria la botigueta de Ca na Berri i feien una festa per celebrar-ho. No ha faltat res: visita guiada per la finca, paradetes amb productes artesanals i ecològics, activitats per a nens i nenes i, com no, una botigueta carregada de productes ecològics de temporada d'un color verd que, certament, ens ha convidat a comprar. I és que tot tenia una pinta... Bé, què us he de dir? Us deixo les fotos perquè vosaltres mateixos ho veieu. I us animo a visitar-los ja que, a partir d'avui, tots els dissabtes de matí tenen la paradeta oberta per oferir-vos els millors productes del camp d'Eivissa. Jo hi tornaré ben aviat!

Dia de platja?

 Avui hem fet ruta de platges. Quin dia més bonic! La platja de Talamanca estava a rebentar aquest matí i la de Ses Salines, a la tarda, tampoc estava gens malament. Jo encara vaig amb el meu abric pel món, però veig que la gent ja ha tret el banyador i les xancles. No sé si fa temps de platja. Vaja, jo és que no sóc gaire valenta. M'asseguro que la temperatura de l'aigua sigui l'adequada per entrar i no sortir corrents, és a dir, em banyo cap al juliol o una cosa així. És que si fos per mi, a l'estiu, no trepitjaria la platja, què voleu que us digui? A mi m'agrada el temps d'ara: sol, un fred/calor suportable, dies més llargs... Això s'agraeix, però és que quan penso en platges atapeïdes, gent suada, pudor de crema solar, carreteres plenes de bojos al volant i porqueria en general, tinc ganes d'emigrar. Quan tingui diners (sí, espero tenir-ne algun dia. Molts.) fugiré els mesos de calor. Me n'aniré cap al País Basc, a una casa enmig de les muntanyes, o a Finlàndia o jo què sé. Mentrestant, seguiré gaudint d'aquests meravellosos caps de setmana. 

Espero que vosaltres també hàgiu gaudit aquests dies. Que tingueu un bon diumenge i ànims per encarar la nova setmana!