Esmorzar, passejar, cuinar, descansar.

El resum d'uns dies de vacaces

De passeig per Dalt Vila

De vacances, però no

Avui és el meu segon dia de vacances. Bé, o em pensava que ho seria. Hem quedat tot el grup de treball de la universitat per repartir tasques i dissenyar el treball. Encara sort que la Laura i el Ferran, que ens ha acollit a casa seva, ens han preparat un esmorzar fantàstic. Cafès, colacaos, infusions. Pa torrat, croissants, ensaïmades, magdalenes. Mantega i melmelada. Semblava un bufet lliure d'hotel. Ja que hem de fer feina, almenys, amb alegria! No sé si haurem de quedar més dies durant la setmana, però ja li he dit a la mev mare que es reservi el dissabte de matí, que hem d'estrenar plegades la màquina de fer pasta que em va regalar el Pepe. No sé quin tipus de pasta farem, però em fa moltíssima il·lusió que preparem alguna cosa plegades. Ja penjaré les fotos de l'experiment...

Bé , me'n vaig a descansar una estona que a la tarda he tornat a quedar amb la Laura. Pobres, deuen estar farts de mi. De fet, quan han marxat els altres companys, jo m'he quedat una estona més per xerrar i xafardejar, que ens encanta. I la filla de la Laura m'ha dit: "que no te'n vas? Mira que els altres han marxat". Em pixava de riure, i la Laura disculpant-se. "Més faltaria", li he dit jo. Pobra nena. Potser tenia ganes que marxés per estar ella amb els seus papis i jo allà blablabla. Si és que, hem d'escoltar més els infants!

Berenars potents

M'he llevat amb ganes de cuinar, avui. Bé, com gariebé tots els dies. La diferència ha estat que avui tenia temps per fer-ho.

He fet uns whoopie pies de doble xocolata. Han estats els primers que he fet i no he publicat la recepta perquè els vull perfeccionar. A més, m'han quedat enormes... Ja ho veureu a la foto. Són una exageració. A casa se n'han menjat un entre quatre, perquè clar, light, no són. Els he trobat ben "potentorros".

Me n'adono que m'encanta la brioxeria i que sóc poc delicada. Vaja, que cuantes més calories, millor. I això, no pot ser. Sé que no es pot comparar la brioxeria industrial amb la que fem a casa, però, realment, la diferència és tan gran? Evidentment, jo no uso productes químics, però el sucre, la xocolata i la farina hi són. I engreixen. Ai! Que no vull pensar-hi més. Que hem de gaudir la vida, home! Ja mesurarem calories quan toqui. Esperem, que d'aquí molts anys.

Un dia d'estrès

Avui ha estat un dia esgotador. Des que m'he llevat, no he parat. Ja fa unes setmanes que estic més nerviosa que de costum. La universitat absorbeix la major part del meu temps, cosa que és normal quan un estudia, però la cosa ha arribat a un extrem que ja no està dins la normalitat. Em passo el dia sentada davant un ordinador. Mails, treballs, exercicis de classe, portafolis, blocs...

Ara mateix tinc tal saturació mental que no sé ni com em dic. Se'm tanquen els ulls davant la pantalla perquè el meu cos necessita descansar, però per l'altra banda, el cervell, no atura. Tota l'estona repasso llistes mentals de coses que he de fer. El millor de tot, és apuntar-les en un paper perquè no s'oblidin. Així, també, tens la sensació que has descarregat una part de la teva ment a un altre lloc i notes com pots descansar una mica més. Abans, acostumava a fer plànings setmanals amb les coses que havia de fer. El problema està, però, en que ara mateix no trobo ni temps per fer el plàning.

He entrat en un bucle infinit d'esgotament mental.  Necessito vacances. I a partir d'aquest moment, exactament aquest moment, les començo. En realiat, seran dos dies els que em penso prendre d'absolut descans. La resta, seran per fer una miqueta de feina per anar més relaxada de cara als exàmens. Penso anar a la platja, a passejar, cuinar tot allò que em vingui de gust, escoltar música, tocar el saxo, llegir un llibre (aprofitant el que caurà per Sant Jordi, espero), mirar alguna peli de les que tinc a pendents, etc.

Cervell, desconnecta't. Ja!

Sobre formatges i pa de casa

Doncs sí. No sé com, però ho he aconseguit. He fet pa. I això que era una cosa que em tenia ben espantada, eh? I no n'he fet un, no... N'he fet tres. Acostumo a repartir una mica de tot allò que faig a la família, que no se'm queixin. Em feia pànic fer pa, tot i que, a casa ,la meva àvia i la meva mare en fan tot sovint. Però això que hagués de deixar reposar la massa, ara pastar així, ara pastar "aixà", semblava que era una mica complicat. Al final, m'han sortit uns panets mitjans ben bonics (o deixeu-me que m'ho cregui). I què millor per acompanyar aquest pa que just surt del forn que una taula de formatges.

Si us sóc sincera, acostumem a sopar coses poc sanes. Entre que anem de bòlit i no tenim gaire temps per cuinar i que estem rebentats quan arribem a casa, solem fer una trucada als ja, amics nostres, restaurants xinesos. I si no ens ve de gust xinès, pizza. I si no ens ve de gust ni xinès ni pizza, doncs un kebab! Sí, jo tan amant de la cuina i mireu què faig a la nit per sopar. O millor dit, què no faig per sopar...

La taula de formatge no suposa, absolutament, cap feina. Bé, la d'anar a súper a comprar, però no ens passem de "vagueria". Així doncs, com us deia, és molt fàcil muntar el soparet. Una taula de fusta, uns bons formatges i un ganivet per tallar-los. Això em recorda que he de comprar, algun dia, un bon ganivet de tallar formatges, que els que tinc són una porqueria. Doncs bé, per fer aquesta taula de formatges que avui us presento, he triat els següents tipus: Brie, Camembert i Red Leicester. No he seguit cap regla especial a l'hora de triar-los, simplement, he agafat aquells que em venien més de gust. El que més m'agrada de tots és el Brie. M'encanta la suavitat d'aquest formatge que, a més, és molt fàcil d'untar. Com jo no sóc una experta amb això dels formatges, m'he documentat una mica i, de pas, aprenem tots algunes coses sobre aquestes delícies làcties... (Gràcies, Viquipèdia!)

El formatge Brie, procedeix de la regió francesa que porta el mateix nom. S'elabora amb llet crua de vaca i la seva producció s'ha estès a gairebé tot el món. Dos formatges brie gaudeixen de l'etiqueta amb denominació d'origen: el  Brie de Meaux i el de Melun. El formatge brie desprèn una aroma suau i delicada i acompanya molt bé qualsevol tipus de pa ja que s'unta fàcilment. Avui en dia, hi ha algunes variants de formatge brie (que no agraden molt als francesos) amb aromes i herbes diferents. El brie sol comercialitzar-se en cunyes triangulars.

El formatge Camembert, conegut a tot el món com el formatge francès per excel·lència. Té una textura semblant al brie. La crosta exterior, que molta gent acostuma a treure a tots dos formatges (sacrilegi!) és un fong totalment comestible. Aquest formatge procedeix de la Baixa Normandia i es duu fabricant des de 1791.  Sempre ve preparat amb una caixeta de fusta rodona que es començà a utilitzar a finals del 1880 per facilitar-ne el transport. Es veu que Napoleó III va quedar enamorat d'aquest formatge i se'n feia portar ben sovint... El camembert desprèn una aroma forta. La seva producció és semblant a la del brie, amb llet crua de vaca. Madura en 4 o 5 setmanes i no necessita premsa. Actualment, hi ha deu tallers que disposen de la denominació d'origen. Les etiquetes han de posar " Camembert de Normandie. Apellation d'origine".

El tercer formatge que he triat és menys conegut, però no per això menys deliciós. Es tracta del Red Leicester, un formatge anglès produït a la regió de Leicestershire. És semblant al Cheddar, però es romp més fàcilment. És un formatge ideal per menjar fus sobre una torrada de pa o un "cracker". Està elaborat amb llet de vaca i té un color ataronjat ja que, als inicis de la seva fabricació, es guardava en suc de pastanaga .Té una textura força cremosa tot i que no és gaire enganxifós. És més fàcil de tallar que altres formatges cremosos. Té un regust dolcenc molt agradable i que combina molt bé amb fruites. Es pot menjar quan es molt tendre, però si ens agrada amb un sabor més contundent, haurem de comprar-ne un que porti, almenys, sis mesos de maduració.

Bé, em sembla que hem après una mica més sobre formatges, no? Ara me'n vaig a gaudir-los. No deixeu de provar-los. Seguiré tastant nous formatges i explicant-ne més cosetes. Potser també em passejaré ben aviat per la secció d'embotits...

Un diumenge qualsevol

El diumenge és el dia que diu adéu a una setmana que està a punt d'acabar. Per a la majoria de nosaltres, però, és més aviat un "hola" a la setmana que comença. 

Els diumenges són per fer tot allò que ens agrada, que ens ve de gust perquè sabem que el dilluns haurem de tornar a la rutina. Hi ha a qui li agrada passar-se el diumenge del llit al sofà i del sofà al llit. És una opció que no em desagrada. De fet, m'acabo d'adonar que encara porto el pijama posat i no em preocupa gens ni mica. El diumenge ens permet prendre'ns determinades llibertats que un altre dia de la setmana ens semblarien lletges. Hi ha a qui li agrada fer en diumenge totes aquelles coses que els dies faners no li permeten: anar a passejar, a la platja (ara que comença a fer bon temps), a dinar fora, a anar a veure la família, estar amb els amics, etc. Els meus diumenges són bastant variats.

Avui és un diumenge d'aquests de mandra absoluta.  Menjar preparat, fer la migdiada (per si no s'ha dormit prou), llevar-se i veure els plats del dinar encara a la taula, no preocupar-se, mirar una pel·lícula (de diumenge, òbviament), etc.

Els diumenges m'agraden molt. El que no m'agrada són els dilluns.