De vacances, però no

Avui és el meu segon dia de vacances. Bé, o em pensava que ho seria. Hem quedat tot el grup de treball de la universitat per repartir tasques i dissenyar el treball. Encara sort que la Laura i el Ferran, que ens ha acollit a casa seva, ens han preparat un esmorzar fantàstic. Cafès, colacaos, infusions. Pa torrat, croissants, ensaïmades, magdalenes. Mantega i melmelada. Semblava un bufet lliure d'hotel. Ja que hem de fer feina, almenys, amb alegria! No sé si haurem de quedar més dies durant la setmana, però ja li he dit a la mev mare que es reservi el dissabte de matí, que hem d'estrenar plegades la màquina de fer pasta que em va regalar el Pepe. No sé quin tipus de pasta farem, però em fa moltíssima il·lusió que preparem alguna cosa plegades. Ja penjaré les fotos de l'experiment...

Bé , me'n vaig a descansar una estona que a la tarda he tornat a quedar amb la Laura. Pobres, deuen estar farts de mi. De fet, quan han marxat els altres companys, jo m'he quedat una estona més per xerrar i xafardejar, que ens encanta. I la filla de la Laura m'ha dit: "que no te'n vas? Mira que els altres han marxat". Em pixava de riure, i la Laura disculpant-se. "Més faltaria", li he dit jo. Pobra nena. Potser tenia ganes que marxés per estar ella amb els seus papis i jo allà blablabla. Si és que, hem d'escoltar més els infants!