Sobre formatges i pa de casa

Doncs sí. No sé com, però ho he aconseguit. He fet pa. I això que era una cosa que em tenia ben espantada, eh? I no n'he fet un, no... N'he fet tres. Acostumo a repartir una mica de tot allò que faig a la família, que no se'm queixin. Em feia pànic fer pa, tot i que, a casa ,la meva àvia i la meva mare en fan tot sovint. Però això que hagués de deixar reposar la massa, ara pastar així, ara pastar "aixà", semblava que era una mica complicat. Al final, m'han sortit uns panets mitjans ben bonics (o deixeu-me que m'ho cregui). I què millor per acompanyar aquest pa que just surt del forn que una taula de formatges.

Si us sóc sincera, acostumem a sopar coses poc sanes. Entre que anem de bòlit i no tenim gaire temps per cuinar i que estem rebentats quan arribem a casa, solem fer una trucada als ja, amics nostres, restaurants xinesos. I si no ens ve de gust xinès, pizza. I si no ens ve de gust ni xinès ni pizza, doncs un kebab! Sí, jo tan amant de la cuina i mireu què faig a la nit per sopar. O millor dit, què no faig per sopar...

La taula de formatge no suposa, absolutament, cap feina. Bé, la d'anar a súper a comprar, però no ens passem de "vagueria". Així doncs, com us deia, és molt fàcil muntar el soparet. Una taula de fusta, uns bons formatges i un ganivet per tallar-los. Això em recorda que he de comprar, algun dia, un bon ganivet de tallar formatges, que els que tinc són una porqueria. Doncs bé, per fer aquesta taula de formatges que avui us presento, he triat els següents tipus: Brie, Camembert i Red Leicester. No he seguit cap regla especial a l'hora de triar-los, simplement, he agafat aquells que em venien més de gust. El que més m'agrada de tots és el Brie. M'encanta la suavitat d'aquest formatge que, a més, és molt fàcil d'untar. Com jo no sóc una experta amb això dels formatges, m'he documentat una mica i, de pas, aprenem tots algunes coses sobre aquestes delícies làcties... (Gràcies, Viquipèdia!)

El formatge Brie, procedeix de la regió francesa que porta el mateix nom. S'elabora amb llet crua de vaca i la seva producció s'ha estès a gairebé tot el món. Dos formatges brie gaudeixen de l'etiqueta amb denominació d'origen: el  Brie de Meaux i el de Melun. El formatge brie desprèn una aroma suau i delicada i acompanya molt bé qualsevol tipus de pa ja que s'unta fàcilment. Avui en dia, hi ha algunes variants de formatge brie (que no agraden molt als francesos) amb aromes i herbes diferents. El brie sol comercialitzar-se en cunyes triangulars.

El formatge Camembert, conegut a tot el món com el formatge francès per excel·lència. Té una textura semblant al brie. La crosta exterior, que molta gent acostuma a treure a tots dos formatges (sacrilegi!) és un fong totalment comestible. Aquest formatge procedeix de la Baixa Normandia i es duu fabricant des de 1791.  Sempre ve preparat amb una caixeta de fusta rodona que es començà a utilitzar a finals del 1880 per facilitar-ne el transport. Es veu que Napoleó III va quedar enamorat d'aquest formatge i se'n feia portar ben sovint... El camembert desprèn una aroma forta. La seva producció és semblant a la del brie, amb llet crua de vaca. Madura en 4 o 5 setmanes i no necessita premsa. Actualment, hi ha deu tallers que disposen de la denominació d'origen. Les etiquetes han de posar " Camembert de Normandie. Apellation d'origine".

El tercer formatge que he triat és menys conegut, però no per això menys deliciós. Es tracta del Red Leicester, un formatge anglès produït a la regió de Leicestershire. És semblant al Cheddar, però es romp més fàcilment. És un formatge ideal per menjar fus sobre una torrada de pa o un "cracker". Està elaborat amb llet de vaca i té un color ataronjat ja que, als inicis de la seva fabricació, es guardava en suc de pastanaga .Té una textura força cremosa tot i que no és gaire enganxifós. És més fàcil de tallar que altres formatges cremosos. Té un regust dolcenc molt agradable i que combina molt bé amb fruites. Es pot menjar quan es molt tendre, però si ens agrada amb un sabor més contundent, haurem de comprar-ne un que porti, almenys, sis mesos de maduració.

Bé, em sembla que hem après una mica més sobre formatges, no? Ara me'n vaig a gaudir-los. No deixeu de provar-los. Seguiré tastant nous formatges i explicant-ne més cosetes. Potser també em passejaré ben aviat per la secció d'embotits...