Avui hem tingut un seminari d'aquells especials. De fet, els dos seminaris d'aquesta assignatura han estat molt especials. Hem sortit de la universitat! El primer dia, vam passejar per Dalt Vila i, avui, hem passejat per La Marina cercant colors i textures diferents, gaudint de la ciutat de forma artística i emocional. Us deixo un recull de fotografies de la sortida i us proposo un joc: sabrieu endevinar a què correspon cada fotografia? N'hi ha de molt evidents... Em refereixo a les difícils! :)
Amb aquesta activitat ens hem adonat de moltes coses. Primer de tot, que la ciutat no està composta només per edificis, carrers i botigues, sinó que tot depèn de la interpretació que en fem. I això va ser el que vàrem fer nosaltres, mirar la ciutat des d'una altra perspectiva: la de les sensacions. Olors, colors, tacte... Tocàrem arbres, parets, teles i, fins i tot, el terra (ple de xiclets enganxifosos... Haha). Sí, hi havia gent que ens mirava amb cares de sorpresa...
A mi em va costar molt definir les emocions que em produïen els diferents elements. Tinc la imaginació atrofiada. En canvi, quan penso en realitzar aquesta ativitat amb nens i nenes d'infantil, crec que hi treuríem un gran profit. La seva imaginació i creativitat, encara intactes, convertirien les quotidianes parets de les botigues de Vila en màgics paratges. N'estic segura. Així que m'apunto l'activitat per realitzar-la. Vaig tenir la impressió que tota l'estona em sorgien les mateixes emocions i sensacions, molt limitades: rugós, fosc, fred, calent... El que més em va agradar va ser l'escorça d'un arbre, que vaig pensar que era com la pell d'un elefant. Pel que fa a la resta de coses... Em sembla que hauria de treballar més amb els sentits! Els emprem constantment, de forma tan mecànica, que quan sortim dels patrons d'activitat normal ens perdem. És un món inexplorat pels adults. Com diria Sir Ken Robinson, "l'escola mata la creativitat". I així ens hem quedat!!
La riquesa d'estímuls que ens proposa la ciutat és una explosió d'idees magnífica en la ment de l'infant. Passar per davant la fleca i olorar el pa, recordar els entrepans que ens fa la mare per dur-los a l'escola, imaginar-nos la torrada amb Nocilla que ens prepara l'àvia per berenar... Passar per davant de la fusteria i veure en les vetes rius, entrar dins el bosc. Passar per davant del taller i sentir els sorolls, convertir-los en melodia, fer-los música. Tot sembla màgic si ho mirem des dels ulls d'un infant.
I després de l'activitat, un te amb llet molt recomfortant i amb una excel·lent companyia. Tan de bo tots els seminaris fossin així...
Amb aquesta activitat ens hem adonat de moltes coses. Primer de tot, que la ciutat no està composta només per edificis, carrers i botigues, sinó que tot depèn de la interpretació que en fem. I això va ser el que vàrem fer nosaltres, mirar la ciutat des d'una altra perspectiva: la de les sensacions. Olors, colors, tacte... Tocàrem arbres, parets, teles i, fins i tot, el terra (ple de xiclets enganxifosos... Haha). Sí, hi havia gent que ens mirava amb cares de sorpresa...
A mi em va costar molt definir les emocions que em produïen els diferents elements. Tinc la imaginació atrofiada. En canvi, quan penso en realitzar aquesta ativitat amb nens i nenes d'infantil, crec que hi treuríem un gran profit. La seva imaginació i creativitat, encara intactes, convertirien les quotidianes parets de les botigues de Vila en màgics paratges. N'estic segura. Així que m'apunto l'activitat per realitzar-la. Vaig tenir la impressió que tota l'estona em sorgien les mateixes emocions i sensacions, molt limitades: rugós, fosc, fred, calent... El que més em va agradar va ser l'escorça d'un arbre, que vaig pensar que era com la pell d'un elefant. Pel que fa a la resta de coses... Em sembla que hauria de treballar més amb els sentits! Els emprem constantment, de forma tan mecànica, que quan sortim dels patrons d'activitat normal ens perdem. És un món inexplorat pels adults. Com diria Sir Ken Robinson, "l'escola mata la creativitat". I així ens hem quedat!!
La riquesa d'estímuls que ens proposa la ciutat és una explosió d'idees magnífica en la ment de l'infant. Passar per davant la fleca i olorar el pa, recordar els entrepans que ens fa la mare per dur-los a l'escola, imaginar-nos la torrada amb Nocilla que ens prepara l'àvia per berenar... Passar per davant de la fusteria i veure en les vetes rius, entrar dins el bosc. Passar per davant del taller i sentir els sorolls, convertir-los en melodia, fer-los música. Tot sembla màgic si ho mirem des dels ulls d'un infant.
I després de l'activitat, un te amb llet molt recomfortant i amb una excel·lent companyia. Tan de bo tots els seminaris fossin així...
Míta-les! Menys passejar i més treballar! Vaja! On s'ha vist?! Xxxxímateix.
ReplyDeleteSón precioses aquestes fotografies, m'agrada molt la del nus!!
ReplyDeleteMaravillosas las fotos y los textos!
ReplyDelete