És diumenge. Això vol dir que demà torna a ser dilluns. No m'ho puc creure. Em passa tan ràpid la setmana... Imagino que això té a veure amb el fet d'haver començat les pràctiques. Ara estic a l'escoleta de les 8 del matí fins a les 2 de la tarda. És una jornada normal, però a la tarda toca fer una miqueta de feina o anar a algunes classes a la universitat. La veritat és que ha estat una setmana dura. M'ha costat avesar-me al nou horari. Acostumada a tenir dos o tres dies lliures m'ha semblat mortal. Però bé, a poc a poc em vaig adaptant als nous horaris. I estic motivada. Tot costa una mica al principi. Sóc una persona de rutines. Sona infantil, potser, però necessito sentir que tinc un horari organitzat: pràctiques, dinar, feina, temps de lleure... Sembla una mica monòton, però el millor d'aquesta monotonia és que quan hi ha quelcom que se'n surt, sembla extraordinari. Per a mi és una manera d'apreciar més els petits plaers de la vida. No demano gaire. Per això, avui, que és diumenge, he gaudit d'una llibertat total. M'he regalat el dia. Comprar premsa i esmorzar a Santa Gertrudis, anar a passejar per la platja, llegir revistes, allargassar-me al sofà tota la tarda... I fer pa. El diumenge és el dia de fer pa. Perquè el pa no s'ha de fer amb presses. Sinó, no surt bo.
Cal que ens regalem dies com aquests. Ens ho mereixem. Dies així, sense presses, són els que donen sentit a la resta de la setmana.
ReplyDeleteSalut i bon diumenge. Encara queden unes hores.
La vida està feta de moments com aquests. L'important és ser-ne conscients.
ReplyDeleteFa temps que vull fer pa. Ara m'has fet gola.