Les places són places. És igual si són quadrades, rodones o rectangulars. Sabràs que ets a una plaça perquè sol estar situada a l'interior o al centre del poble i perquè sempre hi passa alguna cosa. S'hi fan concerts, els nens hi van en bicicleta o, simplement, hi ha rebull.
Aquell matí la plaça del poble estava plena de vida. Uns excursionistes seien a la paret que delimitava la plaça. Se sentien parlar llengües diferents. N'hi havia que portaven mocadors al cap perquè feia molta calor i es protegien del sol. Altres portaven camisetes de tirants que mostraven braços plens de tatuatges. Les cerveses reposaven també damunt la paret. Alguns, però, seien per terra i conversaven animadament amb amics i coneguts. Sortia la gent de missa i la plaça era plena. Un pare corria darrere un nen amb patinet i una parella deixava escalfar els seus refrescos prenent el sol a la terrassa del bar.
Una flaire de menjar va recórrer el poble i tothom va començar a moure's. De la plaça, al restaurant. I allà, a gaudir del diumenge fins que la fresca del solpost fes escampar la gent i tothom tornàs a recollir-se cap a dins casa. I és que quan marxa el sol, a la plaça, ja no hi queda ningú.
No comments:
Post a Comment